Recerca
La meva recerca sonora amb la interpretació guitarrística m’ha dut a fer una investigació de la tècnica i la interpretació de la guitarra durant el segle XIX i la primera meitat del XX a partir de la recerca del llegat del so d’aquest instrument. La tria d’aquesta investigació va néixer durant l’experiència que vaig gaudir quan cursava el grau superior d’Interpretació en Guitarra Clàssica. Quan vaig començar els meus estudis no tenia constància de les figures existents dins el panorama català que van revolucionar i fer avançar tècnicament i tímbricament aquest instrument. A mesura que m’anava formant com a guitarrista professional, em vaig anar introduint en la comunitat guitarrística i vaig agafar més interès en l’obra dels compositors del segle XIX i la primera meitat del XX perquè utilitzaven una sèrie de tècniques que eren absents en les obres actuals. Com més anava aprofundint en els meus estudis, més m’adonava que els meus professors m’ensenyaven la tècnica d’aquest instrument a través d’una línia de compositors molt concrets i d’una manera de tocar molt específica.
Aleshores, vaig començar a experimentar un gran interès per la música dels guitarristes del segle XIX com Ferran Sor, Julián Arcas, Francisco Tàrrega i Miquel Llobet, en els quals hi podia apreciar un virtuosisme que seguia un camí molt diferent del que es considera “virtuosisme” actualment, i això em va dur a investigar la interpretació de la guitarra dels segles passats, i fer una recerca de gravacions antigues. A través de l’escolta d’aquestes gravacions i de la meva lectura personal de documents i biografies vaig descobrir com havia canviat la construcció d’aquest instrument al llarg del temps, el tipus de cordes, i també una manera de tocar que diferia molt a nivell sonor. Malauradament, com més m’endinsava en aquesta recerca més descobria que la guitarra del segle XIX i aquesta manera de tocar no semblaven tenir cabuda en els plans d’estudis, ja que per als guitarristes actuals, és considerada com una etapa superada, apel·lant a la justificació de l’evolució de l’instrument i de la tècnica, fins al punt de no estar massa ben considerada aquesta manera de tocar i ser desplaçada pel fet de voler assolir una qualitat que presumiblement ja ha estat en gran mesura sobrepassada per l’actual.
Decidida a no acontentar-me amb el so de guitarra que ja havia escoltat al llarg de la meva carrera, vaig començar a estudiar amb una rèplica de guitarra històrica i cordes antigues. A través del meu estudi, sobretot interpretatiu, vaig decidir abocar tots els meus esforços en la recuperació d’aquest toc decimonònic, i a investigar a nivell guitarrístic i també documental tot allò que envolta la música d’aquest instrument i que ha estat arraconat, però que va suposar una culminació indiscutible de la qualitat sonora que hem heretat dels segles passats i que es perpetua en el segle XXI. És necessari fer una reflexió sobre el nostre passat i entendre’l, per poder tenir en compte tot allò que va permetre que la guitarra anés evolucionant fins als nostres dies, i per això convé fer una recerca que pugui aclarir i resoldre aquestes inquietuds que generen preocupació no tan sols als guitarristes, sinó a músics i investigadors amb interès per la recuperació històrica del so de l’instrument.
Descarrega el treball El gust estètic sonor de la guitarra del segle XIX i primera meitat del segle XX (contacta amb mi per obtenir la contrasenya)